Política de cookies

Este sitio usa cookies propias y de terceros para facilitar la navegación y obtener información de estadísticas de uso de nuestros visitantes. Puedes aceptar todas las cookies pulsando el botón 'Aceptar' o configurarlas o rechazar su uso pulsando el botón 'Configurar cookies'

Para más información consulta nuestra Política de cookies


REVISTA EL_ESPEJO: Els altres riscos - Servicios CCOO. Grupo Bankinter

Bkarte

BKARTE

La persona que trabaja a tu lado no solo es bancario, te sorprendería ver cuanto talento para pintar, escribir, fotografiar, componer o tocar música,... en BKarte disponemos de un espacio donde mostramos todo ese talento y dedicación.

Si quieres que te avisemos de nuevas exposiciones, apúntate aquí:

Nº empleado:

PRÓXIMOS EVENTOS (PARA HOY): NÓMINA BANCA TELEFÓNICA - Si tu convenio es Contact Center a fin de mes tienes tu salario abonado en cuenta... +info

MOSTRAR MÁS EVENTOS

EL ESPEJO

ÍNDICE ARTÍCULOS

REVISTA EL_ESPEJO: Els altres riscos

Elena Asensio

Si en un context de crisi com l'actual ens preguntéssim quin és el risc més gran que té ara la professió de bancari, és molt possible que de forma ràpida i intuïtiva, responguéssim, que la possibilitat de patir un atracament. Perquè quan dintre d'un pensament lògic relacionem la banca amb els diners, i la crisi amb la falta d'aquests, és natural pensar que en èpoques de vaques flaques, els atracaments tornin de nou a créixer, i a constituir un risc, sobretot, per a l'empleat que treballa en una oficina de "cara al públic".

Les dades que existeixen sobre això així ho demostren. I si les estadístiques no menteixen, hem de pensar que el nombre d'aquests creixerà, en la mesura que la crisi econòmica s'accentuï.

Tradicionalment s'ha considerat aquesta com una professió d'èxit, amb imatge, que denota un cert status o una certa presència en el món actual. I no sembla que darrere d'aquesta imatge, puguin amagar-se altres perills. No obstant això, una mirada més reflexiva descobreix al nostre voltant, altre tipus de riscos i una realitat que comença a ser preocupant.

Les entitats bancàries han canviat d'estratègia de forma dràstica, (augment de diferencials, exhaustiva anàlisi dels riscos, escassa o nul·la capacitat de decisió, retirada de comercialització de productes sobre els quals abans es demanaven explicacions per la seva no col·locació en el mercat...) I aquest canvi ho duen a terme gairebé exclusivament de forma interna, perquè exteriorment es pretén mantenir la imatge de que tot segueix igual. D'altra banda, l'empleat ha dut la seva relació amb el client més enllà de la mera relació professional. Relació que ha sorgit a força de molts cafès, i menjars, que han estat orígen del naixement de nous negocis o d'increment dels ja existents. I que abans es consideraven com activitats obligatòries per al bon professional, i que ara, no obstant això només són portadores de males notícies.

Aquestes contradiccions fan que l'empleat se senti presoner, pressionat per dalt i per baix. Col·locat en una cruïlla que genera malestar i pèrdua de la motivació.

Durant els anys de prosperitat tots els empleats bancaris van fer possible el compliment de somnis, la casa, el cotxe, el nou negoci, les vacances. Perquè el treball a més de servir per a guanyar-se la vida, es va convertir també en el mecanisme que expressava la necessitat de ser socialment útil. Si som bons professionals, si a més donem satisfacció a una demanda social, ens vam sentir també més útils a la societat, i la nostra autoestima creix.

Però quan les condicions que ens envolten es deterioren tots aquests valors es tornen en la nostra contra, si ja no generem felicitat, si solament donem males notícies, o creem adversitat, la nostra estima cau, el treball es converteix exclusivament en obligació, perd tot component social, i vam deixar de ser socialment útils. Fins i tot podem arribar a plantejar-nos si nosaltres també tenim un grau de culpabilitat. El malestar i el descoratjament interior creixen sense saber molt bé la raó.

Les empreses que han considerat a la plantilla com el seu millor actiu, s'obstinen ara en no voler veure les coses, a seguir negant una realitat, els nostres caps segueixen actuant com si res hagués canviat, els mateixos objectius, les mateixes pressions. I sobretot, hem de seguir mantenint la nostra professionalitat.

Però no se'ns donen receptes per a combatre el descoratjament, les empreses no tenen una estratègia per al malestar col·lectiu, segueixen negant la seva existència, i considerant que es tracta de problemes puntuals i individuals. Han aconseguit que individualitzem el malestar. Sorgeix l'ansietat, l'estrés, el dolor d'esquena o de cap, una apatia, un "no sé què", que tot just podem explicar, però se'ns convenç que no són falles del sistema, són problemes nostres de falta d'organització, o de no prioritzar, o de no saber afrontar les adversitats.

La pressió social tampoc ajuda. Els comentaris dels nostres polítics contra la banca, arrosseguen també a una opinió pública molt castigada i susceptible. Augmenta el nerviosisme, i creix l'agressivitat. El client entra a la defensiva, amenaçant, exigint, amb un llenguatge violent i aspre que utilitza com mecanisme de defensa (i sort tenim fins ara que no es defensin amb altres elements). El treballador de la banca s'ha convertit en el seu enemic i cal combatre'l.

És cert que en èpoques de crisi, impera la norma de "salvi's qui pugui", però la superació d'aquest malestar passa per sentir-se part d'una col·lectivitat, per integrar-se i assumir que és un problema col·lectiu, i que com a tal ha de tractar-se. I que no podem resignar-nos en el paper de víctimes.

Hem d'incorporar a les nostres peticions, polítiques o actuacions que reconeguin i combateixin el descoratjament i malestar col·lectiu. Hem d'exigir una estratègia contra la baixa autoestima, hem d'avaluar els riscos psicosocials que les noves condicions laborals i socials estan generant.

I des d'un punt de vista sindical, potser sigui aquest el nou repte que haguem d'assumir i incloure en totes les negociacions amb les empreses.

No et quedis sol! Participa.

Traducción Silvia Funes

Título: REVISTA EL_ESPEJO: Els altres riscos

Opina sobre esta intervención: Tu mensaje se verá a pie de la misma.

Es el nombre que aparecerá firmando tu mensaje

Para opinar en nuestra web necesitamos saber que eres tú, solo utilizamos el usuario para darte acceso, no aparecerá en ningún otro sitio.

Puedes escribir caracteres.

Marca este campo si quieres que te avisemos cuando alguien conteste a tu intervención