Política de cookies

Este sitio usa cookies propias y de terceros para facilitar la navegación y obtener información de estadísticas de uso de nuestros visitantes. Puedes aceptar todas las cookies pulsando el botón 'Aceptar' o configurarlas o rechazar su uso pulsando el botón 'Configurar cookies'

Para más información consulta nuestra Política de cookies

Qualitat versus becaris - El_espejo 77

Comunícate v
El_Espejo.es v
Normativa v
Servicios v
Sindicato v
Contacta
Informes
Iniciar sesión

   nº 77: septiembre 2007

  1. ¡¡Error fatal!!
  2. Director de oficina (Un puesto de riesgo)
  3. Dirección de Operaciones
  4. Ley de dependencia
  5. La expansión y la plantilla
  6. Reunión con la Dirección
  7. Apagón
  8. Flexibilidad
  9. El Ente
  10. ¿Por qué no lo piensas?
  11. La vuelta al cole
  12. Incremento salarial
  13. Calidad versus becarios
    Qualitat versus becaris
  14. La huella psicológica en Perú
  15. Reclama
  16. ¡¡Participa!!
  17. 2 rue de San Pedro

                       

Qualitat versus becaris

Des que la qualitat es va començar a considerar com una de les prioritats del treball diari i altre dels components del nostre salari, en totes les reunions que sobre aquest tema s'han celebrat en l'Organització, sempre s'ha posat de manifest la peculiaritat del client català. Es diu que el seu nivell d'exigència és més gran, que el que és bó per uns altres, per a ell és normal. Que la seva superior cultura financera li obliga a no estar mai molt satisfet, i per tant, que la seva puntuació o valoració sigui sempre "normal."

Malgrat això, sempre se'ns ha dit que hem de superar aquest hándicap, que aquesta peculiaritat no pot ser justificació per a uns baixos o mitjans índexs de satisfacció. Que els criteris de mesurament que el banc aplica són els mateixos per a totes les Organitzacions i que tota millora de la qualitat ha de venir des de nosaltres mateixos. I que precisament per tot això, hem de ser, si cap, encara més exigents en la nostra forma de treballar i de vendre qualitat.

Fruit del treball, de la reflexió, i d'una mirada a la realitat, van sorgir projectes tendents a millorar aquests aspectes.

El projecte de normalització lingüística, per a utilitzar l'idioma català en les nostres comunicacions, i documents.

Avui, la publicitat i tots els cartells es fan en les dues llengües. Podem també triar la llengua (castellà o català) per als impresos que utilitzem. (Encara que la segona opció, estarà sempre condicionada, perquè els redactats en català, són més costosos i perjudiquen el compte de resultats de l'oficina).

El projecte Catalunya, que pretén introduir la nostra marca i filosofia dintre de la societat catalana, que bankinter i la seva forma de fer constitueixin un referent en l'entramat empresarial català. Bankinter és avui soci col·laborador del Liceu, amb el prestigi i imatge que això representa.

I fins i tot, també podríem admetre aquest esforç com justificació a ser l'organització que més havia gastat en menjars de representació (veure fòrum de data 13.06, apartat XIFRES, Despeses de representació)

No obstant això, quan baixem al plànol real i mirem allò quotidià i analitzem alguna de les decisions adoptades per l'Organització, no podem deixar de sentir-nos desorientats, desmotivats i fins i tot també una mica enganyats.

Perquè si la immersió en la cultura i llengua catalana, tenen tanta importància per a nosaltres i per a la imatge que volem projectar de bankinter, com explicar que l'última remesa de becaris arribats majoritàriament als centres i oficines de Barcelona, procedeixin de països sud-americans i manquin precisament d'aquests factors diferenciadors?.

I ara no parlo de racisme o xenofòbia, no és el tema. Es tracta de ser coherents, i de mantenir la coherència no solament quan parlem i defensem uns brillants projectes públics, sinó també a l'hora d'adoptar i prendre decisions en la rebotiga, en la part del darrere, i potser menys vistosa, de la nostra casa, o de les nostres oficines.

Perquè si parlem de la peculiaritat del client català i del seu nivell d'exigència, com podem després ignorar i menysprear aquests factors, permetent que siguin precisament aquestes persones que acaben d'arribar a la nostra entitat, i que desconeixen aquestes circumstàncies diferenciadores, llengua i cultura catalanes, les quals atenguin en primera instància, o el primer contacte del client que entra o truca a l'oficina? I repeteixo, no és un problema del lloc d'origen, ni tan sols que els seus estudis poc tinguin a veure amb l'activitat bancària, és que ni parlen, ni entenen català. I menys per a ser conscients de les diferències culturals. Fins i tot el vocabulari que utilitzen en les situacions més rutinàries de la nostra activitat, depósitos, transportar, aló?, retirar...són ja paraules diferents a les que fem servir nosaltres. El seu ritme de treball és diferent. La seva cultura, la seva filosofia de la vida, etc, etc,

Però això sí, després, cada vegada que es publiquin els índexs de qualitat i ens veiem en els vagons de cua rebrem els mails dels nostres caps, preguntant-nos, les raons per les quals no podem sortir d'aquest furgó de cua. Però és que les actuacions de la nostra Organització ens ajuden o serveixen per a millorar?.

Traducció Silvia Funes