Política de cookies

Este sitio usa cookies propias y de terceros para facilitar la navegación y obtener información de estadísticas de uso de nuestros visitantes. Puedes aceptar todas las cookies pulsando el botón 'Aceptar' o configurarlas o rechazar su uso pulsando el botón 'Configurar cookies'

Para más información consulta nuestra Política de cookies

Solos en la oficina - El_espejo 73

Comunícate v
El_Espejo.es v
Normativa v
Servicios v
Sindicato v
Contacta
Informes
Iniciar sesión

nº 73: septiembre 2006

  1. Fondo de pensiones
  2. Recintos de caja
  3. Elecciones sindicales
  4. Mis dudas
  5. Formación
  6. Las mejoras del convenio colectivo
  7. Crecimiento de plantilla, sí, pero cómo y dónde
  8. Conciliar empleo y familia - sueldo mental - igualdad de oportunidades
  9. Becarios en Madrid
  10. Conciliación vida personal y laboral
  11. Crónicas de andar por casa
  12. Fuera de juego
  13. Solos en la oficina
    sols a l'oficina
  14. Prejubilaciones
  15. Nuevo horario
  16. Avances
  17. Cuarto de paga
  18. Jornada de Banca Telefónica
  19. A los que dudan
  20. 2 rue de San Pedro

                       

Hi ha determinades circumstàncies o fets que d'habituals que són els hem convertit en realitats quotidianes. Davant dels quals ens resignem i encongim d'espatlles, com si a més fossin inevitables.

Una d'aquestes circumstàncies, és la ja reiterada falta de personal a les oficines. I si bé aquesta situació en ocasions pot ser objecte de diferents apreciacions o entesa de diferents maneres, mai hauria de ser objecte d'una situació de risc, o causa que justifiqués un sistema de prevenció de riscos laborals.

Ens hem acostumat tant, que sempre facin falta més emprats en l'oficina, que no arribem a veure el risc en el qual incorrem cada vegada que roman en l'oficina una sola persona.

Ningú, absolutament ningú, està lliure d'un infart, d'una caiguda o d'un mareig, i tots sabem que davant aquest fet, cinc minuts poden arribar a ser determinants. Tinguem en compte a més, que les oficines bancàries són recintes tancats a l'exterior, i que som nosaltres els que facilitem l'accés a la mateixa.

No es tracta de ser alarmistes o de reparar la situació quan el contratemps hagi ocorregut, i si bé és veritat que la falta de personal en algunes circumstàncies pot constituir un risc, també ho és que cadascun de nosaltres hauríem de ser conscients dels problemes que la permanència d'una sola persona en l'oficina pot causar. I des d'aquest punt de vista, el nostre sentit de la responsabilitat ens hauria d'obligar a comunicar la situació i demanar solució o control de la mateixa.

Ja en aquest sentit, anava dirigida una intervenció en el Foro de data 7 de juliol del Comitè Provincial de Barcelona. I segueix sent intenció d'aquest Comitè, aconseguir per part de l'empresa un protocol d'actuació per a aquests casos.

En tant aquest acord arriba, hem de reconèixer la sensibilitat i la predisposició dels responsables d'aquesta Organització per a intentar posar remei a aquestes situacions. I en aquest sentit, he d'assenyalar que s'han buscat solucions per a aquells casos en els quals els responsables han tingut coneixement que havia una persona sola en l'oficina.

Però per això, cal, que tots ens conscienciem, que no donem aquestes situacions per conegudes o sabudes, i que, quan les mateixes es produeixin (cursos, vacances, absències imprevistas...), les posem en coneixement del delegat de prevenció i del nostre responsable.

Traducción:Silvia Funes